Etiquetatge del peix

Home / Peix de Custòdia / Etiquetatge del peix
El #PeixDeCustòdia és un producte etiquetat correctament, que compleix amb tota la legislació vigent i que ofereix al consumidor tota la informació necessària per poder-ne fer un consum responsable.

Quan el peix capturat es desembarca a port ha de passar per llotja, per tal de ser registrat, i aleshores es produeix la primera venta mitjançant una subhasta. A partir d’aquest moment comença una cadena de distribució que dóna lloc a un procés de comercialització força complex, ja que a vegades intervenen més de quatre intermediaris fins que el producte arriba al punt final de venta.

Per això és important que es compleixin les normatives d’etiquetatge a tots els establiments de venta de peix. El consumidor té, per llei, el dret a conèixer tota la informació sobre el producte, i és important exigir-la ja que així es coneixen les característiques que permeten triar aquell peix més sostenible. A més, l’etiqueta certifica que es tracta d’un producte que ha passat per llotja, que ha estat declarat i que compleix amb la legislació vigent.

L’etiquetatge de productes provinents de la pesca queda regulat per normatives com el Reglament (UE) nº 1379/2013 del Parlament Europeu i el Reglament (CE) nº1224/2009 del Consell, sobre productes de pesca i aqüicultura. I el Reglament (UE) nº 1169/2011 fa referència a la informació alimentària facilitada al consumidor.

Què ha d’aparèixer a l’etiqueta?

La informació que ha d’aparèixer de forma obligatòria i visible a les etiquetes del peix, fresc o congelat, és la següent:

Nom comercial. Ha de correspondre amb les denominacions acceptades a la llista oficial elaborada i publicada per cada país de la Unió Europea.

Nom científic. També ha de correspondre amb les denominacions acceptades a la llista oficial elaborada i publicada per cada país de la Unió Europea.

Mètode de producció. S’ha de mencionar utilitzant els següents distintius: “Pesca extractiva”, “pescat en aigües dolces”, “Criat o aqüicultura” o “Marisqueig”. Si productes de la mateixa espècies obtinguts amb mètodes diferents es troben barrejats, s’ha d’especificar el mètode de producció corresponent a cada lot.

Zona de captura. En el cas de la pesca marítima, ha d’aparèixer la zona, subzona o divisió de la FAO en la que s’ha pescat el producte. Normalment s’expressa amb un número, però en el cas de l’Atlàntic Nord-est, el Mediterrani i el mar Negre cal que hi aparegui el nom o un mapa que el consumidor pugui identificar fàcilment. El peix d’aqüicultura ha de mostrar el nom del país de producció.

Arts de pesca. Ha d’aparèixer l’art de pesca utilitzat en la captura, i aquest ha de correspondre amb les categories d’arts de pesca següents: “Xarxes de tir”, “Xarxes d’arrossegament”, “Xarxes d’emmallament”, “Xarxes de cèrcol”, “Xarxes d’hissada”, “Rastres”, “Nanses” , “Trampes”, “Altres”.

Preu per kg.

Presentació. Sencer amb cap (c/c.), eviscerat (evs.), sense cap (s/c.), cuit (c.), filetejat (fl.), descongelat, altres.

Si ha estat descongelat s’ha d’indicar, i en aquest cas s’ha d’indicar la data de duració mínima.

Al·lèrgens o sulfits. Substàncies com el sufit, que s’afegeix com a conservant sobretot als crustacis, poden resultar al·lèrgens i cal especificar la seva presència.

Informació voluntària:

Informació nutricional, que a partir de desembre de 2016 serà obligatòria.

Data de captura.

Port de desembarcament.

Informació mediambiental, ètica o social.

etiqueta-peix-imatgeImatge. Model d’etiqueta que mostra tota la informació corresponent amb la normativa existent.

Actualment són pocs els establiments que mostren aquesta informació i, per tant, que compleixen la normativa. S’han realitzat diferents campanyes per fomentar l’etiquetatge correcte de peix arreu de l’estat, però el nombre de peixateries que facilita la informació mínima obligatòria continua sent baix. Per això el paper del consumidor, exigint el seu dret i triant els productes que sí que compleixen la normativa, és fonamental.