Sardina (en escabetx, a beccafico i agredolces) (Sardina pilchardus)

Sardina (en escabetx, a beccafico i agredolces) (Sardina pilchardus)

Publicat 6 de febrer de 2015 in Peixos - 15

sardines en escabetx

Autor: Família de tradició pesquera d’Arenys de Mar d’en Ramón Tarrida

INGREDIENTS
(8 racions)

1 kg de sardines
3 tomàquets madurs
3 cebes
3 o 4 alls
Romaní o altres herbes aromàtiques
Fulles de llorer
Pebre vermell
1/2 litre d’oli
1 litre de vinagre
Sal

PREPARACIÓ

Aquesta recepta es molt senzilla de fer.
· En una cassola de fang, posarem tres capes diferents amb els ingredients anomenats.
· Una capa de tomàquets tallats a rodanxes, una capa de ceba tallada a rodanxes i una capa de sardines.
· Ho farem dues o tres vegades, segons la capacitat de la nostra cassola.
· A cada capa hi afegim una mica de sal i pebre vermell, uns allets tallats i una mica de romaní.
· Un cop tenim això, fem la barreja de l’oli i el vinagre, normalment 3 parts de vinagre per una d’oli, i cobrim la cassola.
· Ho posem al foc mig, 20 minuts i ja estarà fet.
· Ho servim amb pa, com a tapa o aperitiu.

Temps de cocció: 20 minuts

Núria Bàguena

Sarde a beccafico

INGREDIENTS
(4 racions)

20 sardines
200 g muddica atturrata: 50 g pa ratllat, 50 ml d’oli d’oliva i 10 g de sucre moreno
100 g panses
100 g pinyons
4 fulles de llorer
1 cullerada de julivert picat
1 suc de llimona o 1 suc de taronja
100 ml oli extra verge
Sal i pebre

PREPARACIÓ

  • Renteu, escateu i retireu el cap, les tripes i les espines a les sardines, que us quedin els dos lloms ben polits.
  • Feu la muddica atturrata: poseu el pa ratllat en una paella, reserveu 50 g, deixeu-ho torrar una mica i hi afegiu un rajolí d’oli d’oliva. Barregeu bé. Afegiu el sucre i deixeu-ho torrar uns minuts, retireu del foc i poseu-lo en un bol. Afegiu-hi les panses, pinyons, sal, pebre i, per últim, el julivert picat. Barregeu-ho bé.

CUINAR EL PLAT

  • Agafeu un llom de sardina i, amb el costat de la pell cap enfora, poseu-hi una muntanyeta de la barreja i caragoleu la sardina.
  • Farciu la resta de sardines.
  • Unteu una safata per anar al forn amb oli i espolseu-hi una mica de pa ratllat. Aneu col·locant les sardines unes al costat de les altres, ben juntes, amb la pell cap a dalt, i aneu-hi alternant les fulles de llorer.
  • Per sobre, poseu-hi un bon raig d’oli d’oliva i el suc de taronja.
  • Espargiu el pa ratllat reservat per sobre i feu-ho coure al forn a 180 ºC durant uns 10 minuts.

25.- SARDE A BECCAFICO

 

La sardina és un dels peixos més populars del mar Mediterrani, aquesta recepta és de la cuina humil i antiga de Sicília. El nom de la recepta és un nom popular i irònic: becaficco és un ocell molt valorat de l’època romana a la medieval, el farcien amb prunes, fruites seques i espècies, i formava part dels grans banquets dels reis i nobles. La cuina de pescadors sempre ha anomenat beccafico a les sardines farcides de pa, i era i és el peix rei de les seves taules. 

Núria Bàguena

Sardines agredolces

INGREDIENTS
(4 racions)

20 sardines
100 g de farina.
200 ml d’oli
75 ml de vinagre
150 g mel (75 g pel forn i 75 g per escalfar i tirar per sobre)
1cullerada sopera rasa de pebre vermell, picant o dolç, segons el vostre gust
Sal al gust

PREPARACIÓ

  • Prepareu les sardines i que quedin netes, sense cap ni escates.
  • Saleu les sardines i deixeu-les reposar un quart d’hora.
  • Esbandiu-les i eixugueu-les.

CUINAR EL PLAT

  • Enfarineu les sardines i fregiu-les.
  • Poseu-les en una safata per anar al forn.
  • Afegiu un rajolí de vinagre, un d’oli i espargiu força pebre vermell i la mel.
  • Feu-ho coure tot junt al forn, suau.
  • Un cop cuites, poseu per sobre mel escalfada.

26.- SARDINES-AGREDOLCES

Aquesta recepta és del segle XVIII, extreta del llibre “L’Art de la cuina”, de Fra Roger. És molt gustosa. La millor època per menjar sardines és a partir de finals de primavera, quan el mar comença a escalfar-se i, cap al juny, els temporals comencen a minvar i el mar es calma. És la temporada de més peix blau, i a mesura que els peixos van agafant mida i neden més a prop  la superfície, s’apropen a la costa i millora el seu gust. Per això és l’època en què es comença a sortir a fer menjars col·lectius, com ara les sardinades o les musclades.

 

 

About The Author